L'edifici mes versàtil del mediterrani

Diuen algunes cròniques que la construcció de la Plaça de Toros de Tarragona, actual Tarraco Arena Plaça (TAP), va començar a gestar-se allà pel 1881. La idea va sorgir del cap de Félix Donoso, que havia estat alcalde de Tarragona durant la Primera República, i en poc temps se li va fer l’encàrrec a Ramón Sales Ricomà, considerat el millor arquitecte de l’època de la ciutat de Tarragona.

Així doncs, es va començar a construir un edifici sobre l’espai ocupat anteriorment pel baluard de Orleáns, als afores de la ciutat. Era un punt encara deshabitat, però molt ben comunicat ja que molt a prop estava l’encreuament entre les carreteres de Reus i Valls. El permís de l’Ajuntament per aixecar-la va arribar al febrer de 1883 i la plaça es va inaugurar per les festes de Santa Tecla, a mitjans de septembre.

Encara així, un dels aspectes més destacats és que la plaça, amb una capacitat inicial de 17.000 espectadors, va ser una de les primeres obres del Nou Modernisme a les comarques de Tarragona.

La seva construcció va deixar un important deute entre els seus constructors.

Finalment va anar a parar a les mans d’un banc que va fer fallida i quan ja començaven a circular rumors sobre un possible enderrocament, en 1949 ho va comprar la Diputació de Tarragona per 1,5 milions de pessetes.

Dos anys després va començar l’època daurada de la plaça i milers de persones van passar per les seves graderies per veure als millors toreros del món.

A part, des de l’any de la seva construcció fins avui, la Plaça de Toros de Tarragona ha estat escenari d’espectacles i festivals de totes classes: curses de braus, circ, teatre, festivals, reunions, sardanes o cabezudos, entre molts altres esdeveniments.

La plaça disposava de 3 pisos (dos superiors coberts) i un rodo de 55m de diàmetre. La construcció dels murs es va executar en pedra blanca del país, maons vermells i la façana era de planta poligonal de 48 costats i amb un diàmetre de 95m.

Excepcional, he estat 2 vegades, Rosendo el 28 de novembre amb la cúpula tancada i Loquillo el 27 d'agost amb la cúpula oberta. El lloc em va encantar, grandària perfecta, proper, gens aclaparador...Ole ole...